Amb tu, som una gran família

† Juan José Omella Omella

Quin lema tan bonic per al dia de “Germanor”, Dia de l’Església Diocesana! Ens recorda que l’Església és una gran família i que tots hi som necessaris. Relacionar família i Església és un gran encert, perquè ajuda a veure l’Església d’una manera més propera i cordial.

Versión en castellano

Quin lema tan bonic per al dia de “Germanor”, Dia de l’Església Diocesana! Ens recorda que l’Església és una gran família i que tots hi som necessaris. Relacionar família i Església és un gran encert, perquè ajuda a veure l’Església
d’una manera més propera i cordial.

El papa Francesc ha parlat, en nombroses ocasions, de les qualitats que ha de tenir una bona família i que, per tant, podem també aplicar a l’Església. En un missatge de l’Àngelus amb motiu de la Solemnitat de la Sagrada Família va dir: «Recordem les tres expressions clau per viure en pau i alegria a la família (i, per tant, a l’Església): si us plau, gràcies, perdó. Quan en una família (i també a l’Església) un no es fica on no el demanen i demana permís, quan a la família (Església) no s’és egoista i s’aprèn a dir gràcies, i quan a la família (Església) un s’adona que ha fet una cosa malament i sap demanar perdó, en aquesta família (Església) hi ha pau i hi ha alegria!».

En la seva Exhortació apostòlica L’alegria de l’amor (Amoris laetitia), el papa Francesc fa un comentari preciós de l’anomenat himne de la caritat de sant Pau (1 Co 13, 4-7). Aquest himne pot, certament, aplicar-se a l’existència concreta de cada família i pot també atribuir-se a l’Església. S’hi parla de la importància de la paciència, que fa que la persona no es deixi portar per impulsos i eviti agredir els altres. Necessitem viure aquesta virtut de la paciència perquè si no en tenim serem persones que no sabrem conviure, antisocials, que voldrem imposar el nostre criteri de forma violenta. Sant Pau també diu en aquest himne que l’amor és servei als altres, és a dir, fer el bé a tots, als germans de la comunitat i als de fora de l’Església. Afirma que l’amor no és altiu ni arrogant i, per tant, evita parlar massa de si mateix, sap posar-se en el seu lloc, sense pretendre ser el centre. I es diu també que estimar és ser amable, cosa que implica la delicadesa d’una actitud no invasora, d’un respecte als altres que pot desembocar en una veritable trobada amb l’altre, deixant de banda el propi interès per atendre l’interès dels altres, i tot això desemboca en una veritable actitud de despreniment. Sant Pau recorda que l’amor veritable va més enllà de la justícia i es desborda sense demanar compensacions, sense esperar res a canvi, disposat a donar gratis i a donar-se fins al final. Certament, la vida eclesial, la vida de família, seria més fàcil si sabéssim alegrar-nos amb els altres, alegrar-nos amb el bé de l’altre, viure amb alegria que a l’altre li vagi bé a la vida. Per contra, si ens concentrem en les nostres pròpies necessitats, ens condemnem a viure sense alegria.

Sant Pau i el comentari del Papa acaben amb els quatre tots. L’amor tot ho disculpa, en el sentit que limita el judici, frena la inclinació a llançar una condemna dura i implacable, procura no fer malbé la imatge de l’altre i evita el gran pecat de la difamació. L’amor tot ho creu, és a dir, confia en l’altre i aquesta confiança bàsica deixa en llibertat l’altre, renúncia a controlar- ho tot, a posseir, a dominar. Tot ho espera, és a dir, mai desespera pel futur, sap que l’altre pot canviar; sempre espera que sigui possible una maduració. Finalment, l’amor tot ho suporta, no com una actitud passiva o de por, sinó mantenint-se ferm en un ambient hostil; no consisteix a tolerar, sinó en una resistència dinàmica i constant, capaç de superar qualsevol desafiament.

Bonics ensenyaments per créixer en família, per créixer en comunitat dins de la parròquia, de la diòcesi, de l’Església i, per què no?, dins de la societat. Recordem sempre que l’Església som una gran família en la qual volem continuar estrenyent els llaços de comunió i en la qual, no ho oblidem, tots som necessaris i estimats.

No deixem de pregar els uns pels altres. No deixem d’ajudar-nos els uns als altres. I no deixem de col·laborar també econòmicament perquè aquesta gran família que és l’Església pugui continuar fent el bé i sent un instrument que humanitzi la nostra societat.

Amb el meu afecte i benedicció.

Artículos Destacados