Som allò que tu ens ajudes a ser

† Joan Planellas i Barnosell

Benvolguts i benvolgudes. D’ençà del Concili Vaticà II diem i repetim que l’Església som tots, que som un poble que Déu ha convocat en Jesucrist. És la concepció renovada que ens dóna tant el Vaticà II com, al seu moment, el Concili Provincial Tarraconense, els quals van a beure a les fonts dels primers temps. El Sagrament de l’Orde, sense apartar de la comunitat, dóna als bisbes i als preveres una capacitat i una missió específiques en funció del mateix poble, el cap del qual és Crist.

Ni les diòcesis ni les parròquies no són una empresa dels bisbes o dels capellans que tenen els seus clients que hi acudeixen periòdicament per restaurar la seva vida religiosa. Ni podem dir que la diòcesi sigui més del bisbe i la parròquia del capellà que del batejat que queda a la penombra. Si bé és veritat que cadascú fa el seu servei segons la vocació que ha rebut i a la qual ha respost. Aquí es basa la coresponsabilitat en la vida i en la missió de l’Església. També en la seva infraestructura material necessària per a dur-la a terme.

Cada any celebrem la Diada de Germanor. El seu objectiu principal és sensibilitzarnos en la coresponsabilitat de l’economia parroquial i diocesana. En el lema d’enguany hi trobem escrit: «Som el que tu ens ajudes a ser». Perquè «som una família amb tu». «Amb el teu temps, les teves qualitats, el teu suport econòmic i la teva oració». És així com som i esdevenim Església. La pandèmia d’enguany ens obliga a tots a una major austeritat. Però convé continuar gestionant el dia a dia, procurant tenir cura del patrimoni i dels edificis destinats al culte, els serveis pastorals i la mateixa paga del clergat. La consciència que tots els cristians hem de contribuir a aquestes despeses ha anat guanyant terreny. Cal que cadascú es pregunti ―el bisbe i els capellans també― ¿què puc i què he de donar a l’Església no sols pel manteniment dels serveis que en rebo, sinó dels serveis que fa i hauria de fer als creients i als qui no ho són? La resposta pràctica no ha de ser d’un dia sinó en el decurs de tot l’any. 

Gràcies a Déu, els laics i laiques han entrat en la gestió de les economies parroquials i diocesanes, molts d’ells amb professionalitat. Això permet presentar un moviment econòmic homologat i amb una metodologia posada al dia.

Per tal de donar la màxima transparència a la gestió econòmica de l’arxidiòcesi, convé iniciar una campanya d’informació a la qual n’haurà de seguir un debat i unes propostes. A aquesta informació amb les corresponents propostes, que s’haurà de començar pels preveres, especialment per mitjà del Consell Presbiteral, hi són convidats també els laics i laiques que formaran el Consell Pastoral Diocesà, així com els Consells parroquials i tots els qui en les parròquies o en altres àmbits de la pastoral tenen cura de l’economia.

La diòcesi no és del bisbe. Amb tot, el bisbe n’és l’administrador nat. Però, tant els béns com les despeses, pertanyen a tots els qui la formem. Aprofito per donar-vos les gràcies de tots de part de tots, per la vostra contribució i col·laboració en l’economia de l’Església. 

Ben vostre.

Artículos Destacados