Ni les diòcesis ni les parròquies no són una empresa dels bisbes o dels capellans que tenen els seus clients que hi acudeixen periòdicament per restaurar la seva vida religiosa. Ni podem dir que la diòcesi sigui més del bisbe i la parròquia del capellà que del batejat que queda a la penombra. Si bé és veritat que cadascú fa el seu servei segons la vocació que ha rebut i a la qual ha respost. Aquí es basa la coresponsabilitat en la vida i en la missió de l’Església. També en la seva infraestructura material necessària per a dur-la a terme.
Cada any celebrem la Diada de Germanor. El seu objectiu principal és sensibilitzarnos en la coresponsabilitat de l’economia parroquial i diocesana. En el lema d’enguany hi trobem escrit: «Som el que tu ens ajudes a ser». Perquè «som una família amb tu». «Amb el teu temps, les teves qualitats, el teu suport econòmic i la teva oració». És així com som i esdevenim Església. La pandèmia d’enguany ens obliga a tots a una major austeritat. Però convé continuar gestionant el dia a dia, procurant tenir cura del patrimoni i dels edificis destinats al culte, els serveis pastorals i la mateixa paga del clergat. La consciència que tots els cristians hem de contribuir a aquestes despeses ha anat guanyant terreny. Cal que cadascú es pregunti ―el bisbe i els capellans també― ¿què puc i què he de donar a l’Església no sols pel manteniment dels serveis que en rebo, sinó dels serveis que fa i hauria de fer als creients i als qui no ho són? La resposta pràctica no ha de ser d’un dia sinó en el decurs de tot l’any.
Gràcies a Déu, els laics i laiques han entrat en la gestió de les economies parroquials i diocesanes, molts d’ells amb professionalitat. Això permet presentar un moviment econòmic homologat i amb una metodologia posada al dia.
Per tal de donar la màxima transparència a la gestió econòmica de l’arxidiòcesi, convé iniciar una campanya d’informació a la qual n’haurà de seguir un debat i unes propostes. A aquesta informació amb les corresponents propostes, que s’haurà de començar pels preveres, especialment per mitjà del Consell Presbiteral, hi són convidats també els laics i laiques que formaran el Consell Pastoral Diocesà, així com els Consells parroquials i tots els qui en les parròquies o en altres àmbits de la pastoral tenen cura de l’economia.
La diòcesi no és del bisbe. Amb tot, el bisbe n’és l’administrador nat. Però, tant els béns com les despeses, pertanyen a tots els qui la formem. Aprofito per donar-vos les gràcies de tots de part de tots, per la vostra contribució i col·laboració en l’economia de l’Església.
Ben vostre.
