Responsables d'una Eglésia servidora.

† Francesc Pardo i Artigas

Aquest diumenge celebrem la Jornada de l’Església Diocesana. Recordem, agraïm i valorem que formem l’Església de Girona, i com que és la nostra Església ens cal sentirnos-en responsables. D’aquí l’expressió que defineix aquesta jornada de germanor: «Amb tu som una gran família».

Principalment, cal donar gràcies a tots els fidels que ofereixen la seva vida, el seu temps, les seves qualitats i recursos materials per a la missió de l’Església. I també a altres persones que, sense considerar-se fidels, contribueixen amb la seva aportació als serveis que fa l’Església, perquè entenen que és un bé per a tota la societat. 

Tanmateix, cal ser conscients que la missió que tenim com a Església requereix disposar de recursos i de mitjans econòmics. Certament que «la creueta» a la declaració de la renda és un donatiu important per a l’economia diocesana, però de cap manera és suficient. Es necessita la col·laboració econòmica de tots els fidels per a la retribució dels preveres i altres persones contractades, per al manteniment habitual i per a la restauració dels temples –en tenim més de 700–, de les rectories i altres dependències necessàries per a les activitats pastorals, per a les propostes de formació, i per oferir els serveis que necessiten els infants, joves i adults. Per això confiem en les col·lectes de les celebracions i en els donatius, però també en la col·lecta especial d’aquest diumenge per al Fons Comú Diocesà.

Com a Església, tenim la missió i el deure que la nostra generació escolti la Bona Notícia de Jesús Salvador i la pugui celebrar, viure, oferir i transformar en ajudes, companyia, educació i resposta a les diverses necessitats humanes. És en nom d’aquest deure que m’atreveixo a confiar en la vostra generositat. 

En relació amb el tòpic de «les riqueses de l’Església», cal saber que el manteniment del patrimoni cultural, sobretot temples, obres d’art, arxius... –que estan al servei de tothom– té un cost que supera sovint les nostres possibilitats. Rics en patrimoni cultural, pobres en recursos per mantenir-lo... 

Tots estimem les nostres parròquies, tots desitgem que estiguin en condicions per a les celebracions habituals i per a d’altres moments joiosos o difícils de la vida. Tots desitgem el servei dels preveres i diaques, que estan al vostre costat, multiplicant el seu esforç. 

Soc molt conscient del moment de crisi econòmica que vivim, i de l’afebliment dels recursos econòmics de moltes famílies, a causa de les conseqüències del COVID. Tanmateix, estic convençut que la necessitat augmenta la generositat en comptes d’afeblir-la. Que cadascú doni el que pugui, però que ho faci amb el convenciment que la seva aportació serveix perquè l’Església contribueixi a fonamentar una societat sobre els valors de la justícia, la dignitat humana i la consciència social, i no pas sobre l’enriquiment i l’especulació a qualsevol preu i sense cap consideració ètica. 

Ens cal atendre, en la mesura del possible, les necessitats de les quasi 400 parròquies del Bisbat, moltes amb molt pocs fidels i pocs recursos per mantenir-se. L’Església és comunió en Crist, comunió entre nosaltres –els fidels– i també comunió de béns. Per això la necessitat del Fons Comú Diocesà; per això la necessitat de la contribució de les parròquies a aquest fons; per això l’esforç que fem –us ho asseguro– per assolir una gestió econòmica exigent, responsable, transparent i solidària. 

Conscients del que Jesucrist ens ha donat i ens dona per mitjà de la nostra Església, oferim-li la nostra col·laboració. 

Moltes gràcies!

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Artículos Destacados