Som una FAMÍLIA!

† Francesc Pardo Artigas

Sí, certament som una família, la família de Jesús, però una família oberta i al servei de tothom. Com en tota família molt nombrosa, està formada per infants, joves, adults, persones grans, malalts, ancians; persones amb la pròpia identitat, les pròpies capacitats i qualitats, la possessió de més o menys béns materials, fins els qui viuen en el llindar de la pobresa. Tanmateix tenim uns forts lligams, no de sang, però sí que estem units pel baptisme, compartim la mateixa fe en Jesucrist, mantenim la mateixa esperança en la salvació, ens esforcem per estimar-nos i estimar, som Església que hem rebut la missió de continuar l’obra salvadora de Jesucrist a cada generació.

Com a Església compartim molts béns: els dons de l’Esperit Sant, la Paraula de Déu, l’Eucaristia i els altres sagraments, la pregària, el treball i l’entrega de molts cristians, i la labor dels bisbes, preveres, diaques, responsables d’accions pastorals, voluntaris...; però també els béns materials necessaris per exercir la nostra missió al servei de l’anunci de l’Evangeli i del sosteniment de la vida cristiana.

Sovint es pot escoltar la crítica a l’Església pels seus béns materials o «tresors», afegint-hi que caldria vendre’ls i donar el productes als «pobres».

Cal insistir que el tresor de l’Església és Jesucrist i les persones; sí, totes les persones, perquè l’Església ha estat enviada a totes les persones que constitueixen les successives generacions de la història humana.

Durant dos mil anys, els qui han constituït i avui som l’Església hem necessitat llocs de celebració, de reunió, esglésies, ermites, llocs o espais per a les activitats pastorals, monestirs, escoles... Ha calgut expressar la bellesa de Déu i de la fe per mitjà d’obres d’art, de música, d’arquitectura. Ha estat necessari reflectir l’Evangeli, els continguts de la fe, la vida dels sants i santes en pintures, plafons, retaules... sobretot quan el poble necessitava aquestes obres com a formació en la fe i per viure l’espiritualitat cristiana.

No oblidem que durant segles vàrem construir i mantenir els primers hospitals, les primeres universitats, les primeres escoles, l’acolliment dels immigrants... Avui continuem oferint –en pobles petits, grans, viles i ciutats– el servei de la fe i de l’Evangeli, el servei de l’educació, el servei als necessitats, el servei als malalts i molts altres, com a verificació de l’Evangeli que vivim, anunciem i celebrem.

És cert que de generació en generació han arribat a les nostres mans esglésies, ermites, monestirs, obres d’art, arxius, espais de trobades, perquè els administrem per continuar la missió de Jesús d’alliberar i salvar totes les persones. Som conscients que som administradors, i cal que ho fem amb fidelitat a les finalitats dels béns rebuts. Però avui, per continuar fidels a la missió rebuda del Senyor, per mantenir els mitjans necessaris per oferir l’Evangeli, per celebrar la fe, per acompanyar i acollir les persones, necessitem la col·laboració econòmica de tots els creients i de les persones de bona voluntat que valoren la tasca que realitzem.

Des del deure de mantenir unes activitats pastorals i un patrimoni al servei dels pobles i persones, fins a la necessitat d’oferir una vida mínimament digna als preveres i als altres treballadors de l’Evangeli, necessitem la teva col·laboració per al fons comú diocesà en aquesta diada de germanor.

Ajuda l’Església. És la teva família, hi guanyem tots!

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1