Amb tu, som una gran Família. Unes comunitats vives, orants, fraternes i evangelitzadores.

† Francesc Pardo Artigas

Certament que l’Església som una gran família, la família de Jesús. I en aquesta família, com en totes, necessitem compartir els béns materials per exercir la nostra missió. Però adonem-nos que abans de compartir els béns materials compartim molts altres béns molt més importants: la Paraula de Déu, la fe en Jesucrist, els dons de la salvació, els sagraments, la pregària, la fraternitat i l’ajuda mútua. També oferim a tothom els serveis d’ajuda i promoció dels més necessitats, l’atenció pastoral als malalts i ancians, i les propostes educatives per als infants, joves i adults mitjançant els moviments i altres institucions. No oblidem que les comunitats parroquials tenim les nostres esglésies, que ens acullen per les celebracions cristianes, en els actes de religiositat i en altres moments de la vida. Així mateix, necessitem locals per a les activitats de formació, per a les trobades i per a l’acolliment, i les rectories que cal oferir als mossens com a habitatge. Tinguem present el patrimoni que ens cal mantenir i gestionar. Aquest patrimoni –esglésies, obres d’art, arxius, biblioteques... que són signe de com la fe cristiana s’ha expressat en l’art, la cultura i la vida– no constitueix una «riquesa», sinó sovint una gran despesa de manteniment i restauració, perquè pugui estar al servei de les comunitats parroquials i de tothom. Certament que per al manteniment del patrimoni es reben aportacions de les administracions, però com a Església en tenim la primera responsabilitat.

Certament que l’Església som una gran família, la família de Jesús. I en aquesta família, com en totes, necessitem compartir els béns materials per exercir la nostra missió. Però adonem-nos que abans de compartir els béns materials compartim molts altres béns molt més importants: la Paraula de Déu, la fe en Jesucrist, els dons de la salvació, els sagraments, la pregària, la fraternitat i l’ajuda mútua. També oferim a tothom els serveis d’ajuda i promoció dels més necessitats, l’atenció pastoral als malalts i ancians, i les propostes educatives per als infants, joves i adults mitjançant els moviments i altres institucions. No oblidem que les comunitats parroquials tenim les nostres esglésies, que ens acullen per les celebracions cristianes, en els actes de religiositat i en altres moments de la vida. Així mateix, necessitem locals per a les activitats de formació, per a les trobades i per a l’acolliment, i les rectories que cal oferir als mossens com a habitatge. Tinguem present el patrimoni que ens cal mantenir i gestionar. Aquest patrimoni –esglésies, obres d’art, arxius, biblioteques... que són signe de com la fe cristiana s’ha expressat en l’art, la cultura i la vida– no constitueix una «riquesa», sinó sovint una gran despesa de manteniment i restauració, perquè pugui estar al servei de les comunitats parroquials i de tothom. Certament que per al manteniment del patrimoni es reben aportacions de les administracions, però com a Església en tenim la primera responsabilitat.

Agraïment: En aquesta jornada de l’Església diocesana cal primer donar les gràcies a tots els qui habitualment col·laboreu econòmicament amb les vostres aportacions a les col·lectes i donatius.

També cal reconèixer l’esforç de les comunitats parroquials perquè cadascuna contribueix amb la seva aportació a la Caixa de Germanor de tota l’Església diocesana.

Alhora, cal donar les gràcies a totes les comissions d’economia de les parròquies per la seva dedicació i esforç.

Comunió: La comunió és comunió amb Déu Pare, Fill i Esperit Sant i entre tots els qui formem l’Església, que vivim en la fe, en l’esperança i en la caritat. Per això la comunió es manifesta i s’aconsegueix en les celebracions, en les activitats pastorals, en la vida de les comunitats, però també en la necessitat de compartir els béns materials. Per això cal que les parròquies amb més recursos contribueixin a les necessitats de les que en tenen menys o molt pocs; i també cal que els creients manifestem la comunió amb les nostres aportacions.

Responsabilitat: Tots estimem les nostres parròquies, tots desitgem que estiguin en condicions per a les celebracions habituals i per a d’altres moments joiosos o difícils de la vida. Tots desitgem el servei dels preveres i diaques, que estan al nostre costat, multiplicant el seu esforç.

L’estimació per les nostres parròquies i el valor que els donem ens demana sentir-nos responsables de la seva missió i del seu sosteniment. Que cadascú doni el que pugui, però que ho faci amb el convenciment que la seva aportació serveix perquè l’Església continuï oferint l’Evangeli de la Salvació a tothom, i contribueixi a fonamentar una societat sobre els valors de la fraternitat, de la justícia i de la dignitat humana.

Per exercir la missió confiada necessitem recursos econòmics, i aquesta jornada de Germanor ens ho recorda.

Gràcies per contribuir al sosteniment de la nostra Església, que és també la teva família.

Artículos Destacados