AMB TU, SOM UNA GRAN FAMÍLIA. Una gran Família que viu i es desviu pels altres.

† Sebastià Taltavull Anglada

El sentit de pertinença a una institució pot tenir molts orígens i, alhora, moltes raons. Pertànyer a l’Església té el seu origen en el baptisme i les raons potser són molt diverses. El mateix que pertànyer a una família. Tot depèn del grau d’afecte, de formació, d’empatia, de relació entre els qui la formen. A hores d’ara, és important i fins i tot necessari que ens plantegem el nostre sentit de pertinença, perquè potser hem d’aprofundir en actituds que són més necessàries que mai, i això implica un continu gest de conversió a l’Evangeli.

Versión en castellano

El sentit de pertinença a una institució pot tenir molts orígens i, alhora, moltes raons. Pertànyer a l’Església té el seu origen en el baptisme i les raons potser són molt diverses. El mateix que pertànyer a una família. Tot depèn del grau d’afecte, de formació, d’empatia, de relació entre els qui la formen. A hores d’ara, és important i fins i tot necessari que ens plantegem el nostre sentit de pertinença, perquè potser hem d’aprofundir en actituds que són més necessàries que mai, i això implica un continu gest de conversió a l’Evangeli.

Dir i creure profundament que som una gran família ens porta a una experiència singular. Qui no estima la seva pròpia família fins i tot coneixent els defectes propis dels que la formen? Qui no exercita la comprensió i el perdó en situacions límit quan sembla que no es pot arreglar res? L’Església és aquesta gran família global, present en tots els racons del món i proposant en nom de Jesús la possibilitat de ser una gran fraternitat que sigui com la sal que dona bon gust als aliments, com la llum que il·lumina tantes zones fosques o com el llevat que transforma tota la massa.

El papa Francesc, referint-se a l’Església, parla de la seva intimitat amb Jesús, una intimitat itinerant fruit d’una profunda experiència de comunió i que es configura com a comunió missionera. Per aquesta raó diu que «fidel al model del Mestre, és vital que avui l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom, a tot arreu, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. L’alegria de l’Evangeli és per a tot el poble, no pot excloure ningú» (EG, n. 23). Aquesta és l’Església en sortida, una comunitat de deixebles missioners que està atenta als fruits perquè el Senyor la vol fecunda, com ho viu el sembrador, el qual «té cura del blat i no perd la pau per la cugula. El sembrador, quan veu despuntar la cugula enmig del blat, no té reaccions queixoses ni alarmistes. Troba la manera que la Paraula s’encarni en una situació concreta i doni fruits de vida nova, encara que en aparença siguin imperfectes o inacabats» (EG, n. 24).

El nostre sentit de pertinença a l’Església ha d’omplir-nos de goig perquè, malgrat les nostres febleses i imperfeccions, l’Esperit del Senyor hi és present i ens està guiant i acompanyant. Tenim necessitat d’aprofundir en el que està significant el baptisme en la nostra vida, ja que d’aquest i dels altres sagraments sorgeix la força que ens manté en peu i en comunió entre uns i altres, com el que passa amb el cos humà en el qual tots els membres són necessaris. No podem viure la nostra fe de manera individualista. Si és així, no tindria sentit, hauríem perdut el sentit de família que té i totes les possibilitats de dur a terme l’encàrrec evangelitzador que Jesús ens ha confiat.

Deixem-nos ajudar per una comunitat viva que troba el seu sentit en l’escolta de la Paraula de Déu, la seva força interior a la taula de l’eucaristia i del perdó, la seva projecció missionera en l’exercici de la caritat. «La comunitat evangelitzadora es fica amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, acurça distàncies, s’abaixa fins a la humiliació si cal, i assumeix la vida humana, tocant la carn sofrent de Crist al poble» (EG, n. 24). L’Església és una família que viu aquesta intimitat amb el Senyor i es desviu pels altres.

Artículos Destacados