Amb tu, som una gran família

† Agustí Cortés Soriano

Ignoro les circumstàncies que varen ajudar a decidir el nom de “Dia de Germanor” a la jornada anual, en la qual tots som cridats a donar la nostra contribució econòmica al sosteniment de la pròpia Església Diocesana. Però, sens dubte, va ser un encert. Evidentment la fraternitat cristiana és una realitat molt més àmplia que els diners posats en comú. Però no és menys cert que entre la fraternitat i els béns compartits hi ha un vincle necessari.

Ignoro les circumstàncies que varen ajudar a decidir el nom de “Dia de Germanor” a la jornada anual, en la qual tots som cridats a donar la nostra contribució econòmica al sosteniment de la pròpia Església Diocesana. Però, sens dubte, va ser un encert. Evidentment la fraternitat cristiana és una realitat molt més àmplia que els diners posats en comú. Però no és menys cert que entre la fraternitat i els béns compartits hi ha un vincle necessari. La germanor no acaba de ser autèntica si, d’alguna manera, no ens porta a col·laborar econòmicament i compartir els béns; com també, no voldríem contribuir econòmicament o gaudir dels béns comuns, si això no estigués amarat per un esperit de fraternitat.

Es veu encara més clarament en considerar el lema que anima la campanya d’enguany: “Som una gran família amb tu”. Ja sabem que no podem expressar adequadament el misteri que som i tractem de viure. Però triem del nostre llenguatge i de l’experiència humana més valuosa, aquelles paraules i conceptes que més se li aproximen. Així, parlem de Déu Pare, Església Mare, cristians germans, etc. Tota la riquesa de la vida humana en família ens serveix per a expressar allò que som o hem de ser els cristians.

L’Església som una família, la família dels fills de Déu, dels germans units pel mateix amor de Déu. En una família hi ha membres més febles, com ara els fills quan són petits, que necessiten viure dels béns en comú. Però aquests béns hi són, perquè membres més forts els aporten amb generositat. Sense aquests béns comuns no pot existir la comunitat familiar. De fet, una de les proves més clares de pertinença i d’amor és l’aportació, feta amb gratuïtat i generositat, al conjunt de la vida familiar. Ens provoca una gran alegria veure com un dia un fill o una filla realitza una aportació espontània i gratuïta, per petita que fos, en treball o fins i tot materialment, a favor de la comunitat familiar. És un signe clar de responsabilitat, maduresa i amor.

Això mateix desitjaríem per a la nostra gran família que és l’Església. Exercir i testimoniar la fraternitat en el gest concret de l’aportació al ben comú. Més enllà del motiu pràctic d’utilitat (el servei que obtenim dels béns compartits), volem viure en concret la nostra condició de membres responsables de la mateixa família. No tenim més que ser conseqüents amb el que som per gràcia: fills de Déu, germans uns d’uns altres, membres de la mateixa família.

Artículos Destacados