Compartir en FAMÍLIA

† Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

Els últims anys, en arribar el dia en què recordem el nostre compromís de col·laborar en el sosteniment de la nostra Església, ens fixem en el fet de formar entre tots els catòlics una família.

Versión en castellano

Els últims anys, en arribar el dia en què recordem el nostre compromís de col·laborar en el sosteniment de la nostra Església, ens fixem en el fet de formar entre tots els catòlics una família.

La figura de la família per expressar el que és l’Església, resulta molt rica. No oblidem, però, que la realitat de la família avui dona una imatge força problemàtica, com a fet sociològic i com a objecte de legislació. Podem dir que, al costat de la idea de família que tenim els cristians, s’ha produït una degradació i pèrdua de la seva riquesa.

Tot i així, fem servir la imatge de la família en sentit totalment positiu. Com diu el Concili Vaticà II, la família es «comunitat de vida i d’amor» i «Església domèstica». Els vincles de sang i parentiu són suport de comunió i vida compartida en el sentit humà i cristià, de comunió i vida en l’Esperit.

¿Algú pot dubtar que la família s’ha de sostenir sobre la base de la col·laboració de tots els seus membres? ¿No és allò més propi d’una família l’ajuda mútua i el compartir? Una altra qüestió és que alguns visquin en l’Església, oblidant-se que hi pertanyen com un germà pertany a la mateixa família... Malauradament això passa també en famí- lies reals, no només en les simbòliques.

La qüestió es pot plantejar d’una manera «interessada». Diem que la família és un gaudi, en traiem un munt d’avantatges (companyia, sosteniment, suport de vida, etc.). Però la mateixa família no pot aportar tots els seus beneficis, si no és bastida i sostinguda pels seus propis membres. És posar en comú el que redunda en benefici de tots.

Jesús va voler que fóssim família: «Aquests són la meva mare i els meus germans» (Mt 12, 42). «Fill, aquí tens la teva mare» (Jn 19, 26-27). «Ara sou membres de la família de Déu» (Ef 2, 19). Precisament en aquesta darrera cita de la Carta als Efesis, l’afirmació que som família està vinculada a la construcció entre tots del gran edifici de l’Església...

No podem perdre el gran signe de germanor que és l’aportació personal al sosteniment de la comunitat i família que entre tots formem, animats per l’Esperit.

El nostre sincer agraïment a tots els qui fan possible que visquem l’Església com una llar de família. Ho fa el mateix Esperit, si li som fidels.

Amb afecte sincer.

Artículos Destacados