Aquest compromís hi és, es desprèn del que som com cristians batejats renascuts al si de l’Església. Però, com tants aspectes de la nostra vida de fe, cal recordar-ho per motivar-nos i ser conseqüents amb el que creiem.
El nostre ésser Església de Jesucrist, des del mateix Nou Testament, s’ha explicat de moltes maneres. Aquí, pel nostre propòsit de motivar la necessària ajuda al sosteniment de l’Església, ens convé recordar dues imatges: els creients batejats formem un edifici; però, amb més propietat, diem que formem una família. Així ho explica la Carta als Efesis en uns quants versets (cf. 2, 19-22).
Formem un edifici. Una casa és un conjunt harmoniós, ben travat, que té fonaments, pilars, estructura, façana, finestres, teulada, etc. Aquesta imatge serveix per explicar que, com a l’edifici, tots ens sentim integrats en la unitat, tenim una funció necessària i diversa, unificats pel fonament que és Crist. Expressa a més el gest de “construir”: Déu és el constructor i cadascú és “una peça", un element que ha d’ajustar-se a la resta per bastir el lloc on habita el seu Esperit... Nosaltres direm avui: quantes més peces millor, quant més fortes i segures siguin, més estabilitat i fermesa tindrà l’Església. És el que diuen les estadístiques, que miren de mesurar la qualitat de la institució: tantes persones han contribuït al sosteniment de l’Església amb tanta quantitat de diners.
Però a l’Església també som una família. I allò més propi de la família és formar una comunitat viva on, segons la nostra fe, es desenvolupa una comunió de vida i d’amor. Els lligams interns i la incorporació a la família fan que ella sigui tot el contrari de les distàncies i l’estranyament. Família és intimitat, proximitat, vincle, vida compartida, empatia, ajuda, etc. Tot això no pot aparèixer en les estadístiques, però és allò més valuós. A més, la imatge de la família aplicada a l’Església ens permet de subratllar quelcom molt important. A la família cadascú és únic i important, no en sobra ningú, encara que hi hagi diferències en capacitats i maneres de ser; tots poden aportar allò seu, que serà sempre valorat amb respecte i agraïment. És per aquest motiu que el lema d’enguany afegeix una interpel·lació: “amb tu”.
El nostre desig és que l’aportació econòmica a la vida comú de la diòcesi respongui a aquest esperit de família. Com a edifici, quant més, millor, com a família, quanta més motivació profunda d’una veritable germanor, millor encara. Perquè, seguint l’Esperit, no només ens interessa bastir una gran Església, sinó una veritable Església de Jesucrist; no només recursos materials, sinó que aquests recursos esdevinguin vehicles, signe del servei de la família comuna, que com a tal, mira de fer-se present en el món.
En nom de tots rebeu el nostre agraïment per la generositat i el bon esperit, que anima la vostra col·laboració.
Que Déu us beneeixi.
