Què NECESSITEM

† Xavier Novell i Gomà

Fa uns mesos vàrem tenir l’ocasió de valorar les necessitats econòmiques per a fer possible la visió diocesana. Això va obligar-nos a pensar quines forces humanes, quina formació i quines iniciatives farien possible que les 12 parròquies de referència esdevinguessin més ràpidament comunitats orants, fraternes i evangelitzadores. Vàrem adonar-nos que teníem 4 grans necessitats:

La formació dels seminaristes majors. Ells seran els preveres del futur. És, per tant, un repte estratègic donar-los una bona formació humana, espiritual, teològica i pastoral. No ha de faltar una innovadora formació en evangelització i lideratge per a la conversió pastoral. D’això dependrà que participin, desenvolupin i enriqueixin la visió diocesana. Com ja sabeu, l’augment de seminaristes que estem vivint demana destinar al seminari el doble del que anualment recaptàvem fins ara.

L’augment de treballadors apostòlics. Necessitem contractar més treballadors apostòlics fins a tenir-ne dos en les 10 parròquies de referència principals i un en les dues més petites. Ara en tenim 15 i hem d’arribar a 22. Providencialment hem fitxat dos nous treballadors aquest estiu i els hem pogut destinar a parròquies que encara no disposaven dels treballadors que necessiten. Les despeses que suposarà aquest ambiciós projecte suposa augmentar un terç les nostres despeses en els sous del treballadors apostòlics.

La tercera gran necessitat és la formació de tots els agents de pastoral (preveres, diaques, membres de la vida consagrada, treballadors apostòlics i laics més compromesos). No és suficient tenir agents de pastoral, cal, a més, que estiguin preparats per a ser motors de canvi. Per això, des de fa 2 anys promovem un pla formatiu en evangelització i en lideratge per a preveres i enguany hem començat un pla similar per als laics de llurs equips. El nostre objectiu és que tots els preveres menors de 65 anys, tots els seminaristes i tots els treballadors apostòlics i laics més compromesos de menys de 55 anys puguin rebre aquesta formació. Això, ens demana un esforç especial els propers 3 anys que comptem que tindrà una gran repercussió durant la propera dècada.

La quarta gran necessitat és l’augment dels col·laboradors parroquials. El canvi només serà possible si tots i cadascun dels membres de les parròquies aporten el seu granet de sorra. Abans que diners necessitem voluntaris que ens permetin que la major part de necessitats puguin ser dutes a terme amb amor i esperit de servei pels membres de cada comunitat cristiana. Tots podem fer aquestes tres coses senzilles que ens fan passar d’espectadors a col·laboradors: acceptar i valorar positivament els canvis; col·laborar en un servei necessari per a la comunitat; i contribuint econòmicament perquè allò que no es pot fer amb voluntariat no quedi pendent.

Fa tres anys vàrem crear el subdepartament d’autofinançament per a promoure la recerca de nous recursos econòmics. Els rectors i els treballadors apostòlics han estat sensibilitzats i formats per a ser protagonistes en la recerca dels col·laboradors que han de fer possible tots aquests projectes i molts d’altres. Si cada parròquia de referència, en el termini de 3-5 anys, dupliqués el nombre dels seus col·laboradors i els seus ingressos econòmics segurament podríem sostenir el seminari, els nous treballadors apostòlics i la formació de tots els agents de pastoral. Sense tots aquests mitjans ni podrem impulsar la conversió missionera i pastoral de les 12 parròquies de referència ni podrem pensar en estendre-la a noves parròquies!

 

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1