Una església que canvia

† Xavier Novell i Gomà

Tenim al damunt uns grans canvis. Alguns els estem visionant des de fa temps i mirem de preparar-nos-hi. D’altres els temen i s’hi resisteixen. D’altres fan com si no passés res i tot hagués de continuar igual, mentre tot s’enfonsa. Tres fenòmens de dimensions molt diferents ens mostren que hem de canviar.

Tenim al damunt uns grans canvis. Alguns els estem visionant des de fa temps i mirem de preparar-nos-hi. D’altres els temen i s’hi resisteixen. D’altres fan com si no passés res i tot hagués de continuar igual, mentre tot s’enfonsa. Tres fenòmens de dimensions molt diferents ens mostren que hem de canviar.

La secularització ha fet tant forat que les parròquies ja no reben més peticions que quatre sagraments i molts enterraments. Els qui no vulguin canviar ja veuen que aviat se’ls acabarà la feina i es dedicaran pràcticament a enterrar difunts. És un fet depriment, però també és qüestió de temps i de les apostes en infraestructures que facin les funeràries que operen en el nostre territori.

Les parròquies que, en canvi, apostin per l’evangelització, són conscients que cal renunciar a accions i estructures que ja no sumen ni persones, ni recursos econòmics a favor d’aquesta prioritat. No té sentit mantenir grups i institucions que consumeixen gent i diners en accions que no evangelitzen.

La manca de sacerdots ja està deixant parròquies de fins a dos mil habitants sense capellà resident. Les parròquies més petites que encara en gaudeixen saben que és qüestió de temps. L’aparició dels diaques i dels treballadors apostòlics ha atenuat la desaparició de rectors, però no ens confonguem, no podem mantenir algú sigui ordenat o no al davant de cada parròquia: cal un canvi de plantejament. Fins ara hem mirat de repartir les persones i els diners entre totes les parròquies per a mantenir-ho tot. Ara hem de concentrar el màxim de recursos possibles en aquelles parròquies on sigui possible que neixin comunitats cristianes vives i missioneres. Això, suposarà sacrificis, suposarà un discerniment sobre les parròquies que tenen possibilitats de reaccionar i créixer amb les forces de les quals disposem i suposarà acceptar la fi temporal de moltes parròquies, potser de la pròpia, per evitar la desaparició de la vida cristiana a la diòcesi.

Sembla que cada vegada serà més escassa la col·laboració econòmica de les administracions públiques a favor de l’Església. Primer perquè no és clar que permetin, en el futur, que part dels impostos puguin destinar-se lliurement a favor de l’Església. Segon perquè poden excloure l’Església del gran nombre d’institucions públiques i privades que gaudeixen d’exempcions fiscals. Tercer perquè no està clar que continuïn col·laborant en el manteniment del nostre patrimoni i de les nostres accions caritativo-socials que duem a terme. Això, demanarà una adaptació de les nostres iniciatives a les possibilitats econòmiques per a les quals apostin les comunitats i, per tant, els fidels.

A nivell diocesà, volem començar els canvis que ens calen. Reduirem estructures diocesanes i reformularem prioritats econòmiques per a concentrar els recursos i els esforços en aquelles parròquies que volen canviar. Ajudarem aquestes parròquies a caminar cap a un model de finançament que els faci desenvolupar els projectes parroquials que, com a comunitat, es plantegin. Fa uns anys vàrem fer una aposta per a impulsar la sensibilització de tots els fidels en el manteniment de la nostra Església. Aquest curs comença la formació per a entrar en un nou model econòmic que no es basa principalment en passar la plateta a missa i mirar que els enterraments i els sagraments ocasionals comportin una almoina especial. Cal aconseguir que els fidels habituals coneguin el treball de la parròquia i apostin per col·laborar-hi.

Artículos Destacados