Amb tu, som una gran família

† Joan-Enric Vives Sicilia

L’Església viu per a evangelitzar i difondre l’amor misericordiós de Déu. Des de Jerusalem, Terra Santa de Jesús, es va anar eixamplant l’acció missionera dels dotze apòstols i els altres deixebles, i la família eclesial va anar creixent i organitzant-se, segons l’Esperit anava indicant. Una experiència de “família” de Déu s’anava fent forta i atraient. I avui s’estén pels cinc continents.

Versión en castellano.

Per a fer arribar el seu Evangeli d’Amor i Misericòrdia, Jesús va voler aplegar entorn seu un grup de deixebles, ja des dels començaments a Galilea. I aquell nucli inicial amb un estil missioner nou i exigent de vida (cf. Mt 10,1ss.) inicià l’Església, que pròpiament va néixer a la Creu i al Cenacle. L’Esperit de Pentecosta envià els seguidors de Jesús per tot el món, per difondre la salvació i convertir tots els pobles a la fe. Eren una “assemblea” de creients (que això vol dir església), que ho tenien tot en comú, vivien units, anunciaven amb joia la resurrecció de Crist i s’estimaven. Foren valents i res no els aturava, ni les persecucions ni el martiri. Una nova manera de viure, amb esperança i fe, amb caritat ardent, s’anava obrint pas, i la missió encara continua. Serà aquest testimoni de les comunitats cristianes el que anirà atraient i afegint nous creients, perquè el Senyor sosté i fa créixer l’Església pel seu Esperit d’Amor.

L’Església viu, per tant, per a evangelitzar i difondre l’amor misericordiós de Déu. Des de Jerusalem, Terra Santa de Jesús, es va anar eixamplant l’acció missionera dels dotze apòstols i els altres deixebles, i la família eclesial va anar creixent i organitzant-se, segons l’Esperit anava indicant. Una experiència de “família” de Déu s’anava fent forta i atraient. I avui s’estén pels cinc continents.

A les parròquies i comunitats cristianes tots hi tenim el nostre lloc. També tu que has rebut el baptisme que la Mare Església et va donar. Déu a través de la comunitat eclesial ens va formant i acompanyant al llarg de la vida i en totes les circumstàncies del nostre viure. És “la nostra” Església, la nostra parròquia. Cal que l’estimem, perquè és la nostra família més gran, la que supera la de la carn i els parents. Els cristians ens anomenem “germans” i ho som, ja que tenim un mateix Pare misericordiós que ens ha creat per amor, ens ha cridat a la fe, ens manté i acompanya sempre, i ens vol rebre en el seu Regne etern de vida i de pau.

Us invito a estimar i valorar les comunitats cristianes que són també la nostra família i a sentir-nos-en responsables en tots sentits. Si jo no participo activament i aporto, si tu no ho fas, la comunitat se’n ressent, s’afebleix. És necessari traspassar- ho als joves. Convé que tots ens sentim responsables de la marxa de la parròquia i de la Diòcesi, a tots nivells. En l’ordre de la pregària i l’Eucaristia dominical, els sagraments i la catequesi, la caritat i els serveis parroquials, l’ajuda als pobres de prop i de lluny. Però també en la seva economia necessària per poder subsistir i anar endavant, per poder ajudar els més necessitats que ens ho reclamen i mantenir els temples i el patrimoni cultural tan ampli que les generacions anteriors ens han llegat. Ajuda la teva comunitat!, ja que és també la teva família. Sense tu, mancaria algú necessari i important. Participa activament a la Jornada de l’Església Diocesana i la col·lecta de “Germanor”, i sigues generós, ja que “Déu estima el qui dóna amb alegria” (2Cor 9,7).

Artículos Destacados