Generositat i transparència.

† Romà Casanova i Casanova

En qüestions d’economia les coses són les que són. Hi ha uns números que reflecteixen unes entrades i unes sortides; i tot això amb uns resultats, els quals poden ser en positiu o en negatiu. I amb això no ens poden enganyar. Altres realitats podem ser més o menys voluntaristes, però en el tema dels números, aquests són el que són.

El missatge que mai no hem d’oblidar és que en el tema de l’economia tots ens hi hem de fer. Tots, en primer lloc, sabent que no hi ha uns que hi aporten i altres que hi administren. Tots som responsables en les aportacions i tots som responsables en l’administració. A tots se’ns demana generositat i, al mateix temps, a tots se’ns demana que, els qui administren, siguin transparents; i que, els qui aporten, demanin aquesta transparència i responsabilitat de bona administració dels béns que són de tots. 

A tots se’ns demana generositat. L’Església és la casa de tots. Millor encara, l’Església és la gran família de Déu, que peregrina en un territori concret, i pren el nom de diòcesi o bisbat, i parròquia o comunitat. Hi ha una fal·làcia que ens porta a la inoperància i a la deixadesa: pensar que l’Església, bisbat o parròquia, per ella sola pot subsistir. La missió de l’Església: anunci de l’Evangeli, celebració dels misteris cristians, manteniment dels treballadors de l’Evangeli i caritat; aquesta missió no és pas possible sense que tots i cada un dels membres de la diòcesi, de les parròquies i de les comunitats, no siguin responsables en les seves aportacions per a fer possible la missió de l’Església, en aquest lloc i en aquest temps. Cada un de nosaltres ha d’aportar el que el seu cor li dicti, amb generositat, per a fer possible la missió de tots. L’estima de la missió s’expressa també en la generositat en les aportacions econòmiques a favor de l’Església. Encara som a temps de mantenir aquesta missió en un temps difícils. Que no ens haguem de plànyer, temps a venir, de no haver estat generosos amb la nostra Església!

Tots hem de demanar transparència i tots els responsables hem de ser transparents en la comptabilitat de les administracions: diocesana, parroquial, d’associacions i entitats d’Església. Ens ho demana la nostra consciència i, al mateix temps, ens ho demana la comunitat i la mateixa societat. La transparència és el camí obligatori de la veritat i la caritat. Els qui administren ho han de fer en veritat i caritat. No hem de témer mai la veritat. La caritat demana la veritat.

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Artículos Destacados