Amb tu, som una gran família

† Romà Casanova i Casanova

L’Església som una gran família amb un passat que s’endinsa en dos mil·lennis, un present ple de vitalitat, encara que no mancat de proves i dificultats, i un futur obert, amb una esperança certa, fonamentada en Jesucrist: Jo sóc amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món (Mt 28, 20). La nostra Església diocesana participa de la vida de l’Església sencera, estesa per tot el món, i vol viure més i més unida a aquesta, vivint la comunió, que és un do de Déu-Trinitat, la qual té el seu punt central en la comunió amb el bisbe de Roma, el sant pare Francesc.

L’Església som una gran família amb un passat que s’endinsa en dos mil·lennis, un present ple de vitalitat, encara que no mancat de proves i dificultats, i un futur obert, amb una esperança certa, fonamentada en Jesucrist: Jo sóc amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món (Mt 28, 20). La nostra Església diocesana participa de la vida de l’Església sencera, estesa per tot el món, i vol viure més i més unida a aquesta, vivint la comunió, que és un do de Déu-Trinitat, la qual té el seu punt central en la comunió amb el bisbe de Roma, el sant pare Francesc.

Cada any, en arribar el mes de novembre, posem la mirada en la nostra Església diocesana i els reptes per al seu finançament. I la mirada es concreta en les necessitats de finançament per a poder posar a l’abast de tothom el nostre ric patrimoni, que hem rebut de la nostra història; les necessitats del present, en l’activitat quotidiana d’evangelització, culte i caritat; i els projectes de futur per a donar resposta als desafiaments que ens planteja un horitzó obert i nou. I aquesta mirada encara es concreta més quan és clar que totes aquestes necessitats de finançament són una crida que demana resposta de tots els qui formem l’Església diocesana de Vic. El lema que té aquesta campana contínua de Germanor és «Amb tu, som una gran família». I el que vol és arribar a la consciència eclesial de tots els qui formem aquesta gran família, que és l’Església, a fi que assumim la part de responsabilitat que ens pertoca en el finançament de la nostra Església diocesana.

Moltes i variades són les maneres d’exercir aquesta responsabilitat eclesial, pròpia i intransferible, de tots i cada un de nosaltres: les aportacions en la col·lecta de les celebracions de la missa, les quotes periòdiques a la parròquia o a la diòcesi directament, els llegats, les donacions i els donatius, i, d’entre aquests, l’aportació a favor de l’Església en la Declaració de Renda, que, sense incrementar el seu còmput a pagar, aporta el 0’7% d’aquest a les necessitats de l’Església; així com també les aportacions en el mode de voluntariat, tan important i necessari per al funcionament de les parròquies i comunitats.

Hem de prendre consciència de la realitat: no són els altres, ni les administracions públiques, els qui han de finançar l’Església, sinó que som els creients en Crist els qui hem de mantenir les nostres institucions eclesials, començant per l’Església diocesana que es concreta en la parròquia, i sense oblidar totes les altres realitats eclesials, com són les comunitats religioses que tant aporten a la vida i a la santedat de l’Església.

Concretant encara més, en el Dia de Germanor o Dia de l’Església Diocesana se’ns demana que aportem amb generositat en la col·lecta d’aquesta jornada. Aquesta col·lecta va directament a l’Església diocesana, que té la responsabilitat del personal, tant sacerdotal com laical al servei de tota la diòcesi; i la responsabilitat de la comunió de béns, en la resposta a les necessitats comunes i l’ajut a les petites comunitats parroquials. Es diu moltes vegades, però sempre és veritat: fins que la fe no arriba a compartir els béns que tenim, a aquesta fe li manca encara molt de camí per fer. Amb tu, generós i responsable, som una gran família.

Artículos Destacados