Gràcies per tanta generositat!
No donarem mai prou les gràcies a tantes persones de totes les edats i condicions que, en la seva declaració pública o des de l’anonimat, estan sostenint l’Església,tant a nivell espiritual com material, amb la pregària, amb el regal del seu temps, compartint el que tenen. Hi ha una apro- ximació a l’estil del primer grup de creients, dels quals se’ns diu que «tenia un sol cor i una sola ànima: ningú no ano- menava seu allò que tenia, ja que ho posseïen tot en comú» (Fets 4, 32). Avui soms testimonis d’aquesta generositat, con- templant les gestes de solidaritat, els detalls d’ajuda incondi- cional, de disponibilitat total per atendre persones totes soles i necessitades de les coses més elementals.
Allò de l’òbol de la viuda de l’Evangeli funciona més que mai, ja que fins i tot en aquest temps de crisi econòmica n’hi ha que donen no d’allò que els sobra, sinó del que necessiten. En la meva visita pastoral, especialment visitant els malalts a ca seva i els impedits a les residències, estic vivint el miracle de persones necessitades que em demanen que pari la mà per posar-hi cinc euros i dir-me: és tot quant tenc. No em surt del cor dir-los: només això?, sinó tot al contrari, amb emoció i gairebé amb llàgrimes als ulls, els dic: gràcies per tant!
Les nostres parròquies són plenes d’aquesta pràctica cris- tiana, ja que, descobrint la pobresa severa en què molts viuen, no dubten de fer qualque cosa, per senzilla que si- gui, per a pal·liar tanta precarietat i tant de patiment. La urgència apareix a l’hora d’atendre els més pobres sense recursos i les comunitats que han d’arribar fins a ells per a
† Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
procurar-los el pa de cada dia, una feina decent i un habi- tatge digne.D’altra banda, vull fer extensiu el mateix agraïment a totes quantes persones són sen-sibles a les necessitats de l’Església, que són moltes,perquè són conscients de la veritat de la seva orga- nització econòmica i de la transparència respecte de la qüestió patrimonial, de la qual la comunitat cris- tiana suporta el pes del sosteniment. Cal agrair la valoració cultural i reli- giosa, històrica i artística de tot el que constitueix una gran aportació a la societat civil, de la qual l’Església vol fer partícip, com a part que és del ma- teix poble.
La urgència apareix a l’hora d’atendre els més pobres sense recursos i les comunitats que han d’arribar fins a ells per a procurar-los el pa de cada dia, una feina decent i un habitatge digne.
També avui Jesús ens està observant i és el primer que valora i agraeix la nostra generositat fins al detall més petit, i ens diu: “Allò que fèieu amb ells, m’ho fèieu a mi” (Mt 25, 40). A vosaltres, amics i amigues, gràcies per tanta generositat!
