Estimar l'Església

† Francesc Simón Conesa Ferrer

Benvolguts diocesans: moltes vegades miram a l'Església des de fora, mantenint la distància, sense sentir-nos part integrant. Comprenem que ho facin així les persones que no tenen fe, però ens sap greu que molts cristians se sentin com estranys en la seva Església, que no s'identifiquin amb ella, perquè l'Església és més que la comunitat dels deixebles de Jesús, que viu en un lloc i en un temps determinat. Ara i aquí, a Menorca, nosaltres som l'Església de Jesús, la seva família, la comunitat dels seus seguidors.

Tenim, sens dubte, molts defectes i debilitats, perquè l'Església real està formada per persones de carn i ossos, que poden ser infidels al seu compromís. Som a més, un "petit ramat" (cf. Lc 12, 32) que se sent moltes vegades sacsejat per les onades, exposat a pressions i fins i tot a atacs i persecucions. Però, malgrat tot això, som la seva Església, la comunitat de creients que somia viure el seu Evangeli. I –el més important de tot– comptam amb el seu Esperit, que garanteix que ens mantindrem en la veritat de l'Evangeli i que tindrem la força necessària per dur a terme la missió.

Així és com entenc jo l'Església i així és com la visc. No m'agrada pensar-hi en abstracte, com si fos una entitat que m'és estranya. Per a mi l'Església té sempre el rostre dels homes i dones que viuen la fe juntament amb mi: l'ancià que he visitat, el fillet que va a la catequesi, la persona que ha vingut a demanar ajuda o el capellà amb el que m’he trobat pel carrer. Tots junts formam aquesta família que és l'Església. Em preocupa aquesta Església i vull que sigui millor, més fidel al seu Mestre. Estim aquesta Església i per això també som conscient que he de contribuir al seu finançament, perquè entre tots hem d'ajudar a que se sostingui econòmicament.

M'ompl de goig pensar que per aquesta Església es va lliurar Jesús, per purificar-la amb la seva sang. Ell la estima com un espòs a la seva esposa (cf. Ef 5, 26); és el seu estimat ramat, la seva petita família. També a mi m'agradaria estimar-la com Ell la va estimar. La necessit perquè de la mateixa he rebut el més gran, que és la fe en Jesús. I sé que només formant part d'ella, podré professar que Jesús és el Fill de Déu i viure en aquesta fe. Per això l'estim, com s’estima a una mare.

M'agradaria que els cristians no la miressin mai des de fora, com es mira a un estrany, sinó que se sentissin part de la mateixa i s'adonessin que tots som importants en ella. És extraordinària la diversitat de vocacions, de funcions, ministeris i carismes que existeixen a la nostra Església. Tots junts formam aquest meravellós cos de Crist que és l'Església (cf. 1 Cor 12, 12-27). Cadascú de nosaltres podem aportar les nostres qualitats, el nostre temps, la nostra manera de comprendre la fe, per a l'edificació del cos de Crist, "fins que tots arribem a la unitat en la fe i en el coneixement de Fill de Déu, a l'Home perfecte , a la mida de Crist en la seva plenitud "(Ef 4, 12).

Compt amb tots vosaltres per ser, amb l'ajuda de Déu, l'Església de Jesús a Menorca.

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Artículos Destacados