Tenim, sens dubte, molts defectes i debilitats, perquè l'Església real està formada per persones de carn i ossos, que poden ser infidels al seu compromís. Som a més, un "petit ramat" (cf. Lc 12, 32) que se sent moltes vegades sacsejat per les onades, exposat a pressions i fins i tot a atacs i persecucions. Però, malgrat tot això, som la seva Església, la comunitat de creients que somia viure el seu Evangeli. I –el més important de tot– comptam amb el seu Esperit, que garanteix que ens mantindrem en la veritat de l'Evangeli i que tindrem la força necessària per dur a terme la missió.
Així és com entenc jo l'Església i així és com la visc. No m'agrada pensar-hi en abstracte, com si fos una entitat que m'és estranya. Per a mi l'Església té sempre el rostre dels homes i dones que viuen la fe juntament amb mi: l'ancià que he visitat, el fillet que va a la catequesi, la persona que ha vingut a demanar ajuda o el capellà amb el que m’he trobat pel carrer. Tots junts formam aquesta família que és l'Església. Em preocupa aquesta Església i vull que sigui millor, més fidel al seu Mestre. Estim aquesta Església i per això també som conscient que he de contribuir al seu finançament, perquè entre tots hem d'ajudar a que se sostingui econòmicament.
M'ompl de goig pensar que per aquesta Església es va lliurar Jesús, per purificar-la amb la seva sang. Ell la estima com un espòs a la seva esposa (cf. Ef 5, 26); és el seu estimat ramat, la seva petita família. També a mi m'agradaria estimar-la com Ell la va estimar. La necessit perquè de la mateixa he rebut el més gran, que és la fe en Jesús. I sé que només formant part d'ella, podré professar que Jesús és el Fill de Déu i viure en aquesta fe. Per això l'estim, com s’estima a una mare.
M'agradaria que els cristians no la miressin mai des de fora, com es mira a un estrany, sinó que se sentissin part de la mateixa i s'adonessin que tots som importants en ella. És extraordinària la diversitat de vocacions, de funcions, ministeris i carismes que existeixen a la nostra Església. Tots junts formam aquest meravellós cos de Crist que és l'Església (cf. 1 Cor 12, 12-27). Cadascú de nosaltres podem aportar les nostres qualitats, el nostre temps, la nostra manera de comprendre la fe, per a l'edificació del cos de Crist, "fins que tots arribem a la unitat en la fe i en el coneixement de Fill de Déu, a l'Home perfecte , a la mida de Crist en la seva plenitud "(Ef 4, 12).
Compt amb tots vosaltres per ser, amb l'ajuda de Déu, l'Església de Jesús a Menorca.
