Amb tu, som una gran família

† Francisco Simón Conesa Ferrer

Quan la fe en Crist estava en els seus inicis, entre els cristians hi havia un gran sentit de fraternitat. Tots eren conscients que l’aigua del baptisme i la llum de la fe els havien convertit en fills de Déu Pare. Per això, -amb gran estranyesa del món romàs’anomenaven entre ells «germans» i es tractaven com a tals. Sant Lluc ens diu que «tenien un sol cor i una sola ànima» i que «tot ho tenien en comú» (Ac 4, 32). Sant Pau, escrivint al petit grup de cristians que vivia a la populosa ciutat d’Efes, els deia: «sou membres de la família de Déu» (Ef 2, 19).

Quan la fe en Crist estava en els seus inicis, entre els cristians hi havia un gran sentit de fraternitat. Tots eren conscients que l’aigua del baptisme i la llum de la fe els havien convertit en fills de Déu Pare. Per això, -amb gran estranyesa del món romàs’anomenaven entre ells «germans» i es tractaven com a tals. Sant Lluc ens diu que «tenien un sol cor i una sola ànima» i que «tot ho tenien en comú» (Ac 4, 32). Sant Pau, escrivint al petit grup de cristians que vivia a la populosa ciutat d’Efes, els deia: «sou membres de la família de Déu» (Ef 2, 19).

L’expansió del cristianisme va fer que es perdés en part aquest sentit de família. En créixer la comunitat cristiana i estendre’s en llocs i cultures estranyes, va resultar més difícil sentir-se part d’una família i, sobretot, mantenir relacions de fraternitat amb tots.

En els nostres dies seria desitjable recuperar aquest sentit de família que van viure els primers cristians. Per això, primer hem de convèncernos que no podem seguir Jesús si no vivim la fe en comunitat. Hi ha encara massa persones que es diuen cristianes però pretenen viure la seva fe d’esquena a l’Església. En segon lloc, les nostres parròquies, les comunitats de vida consagrada i els moviments apostòlics han de fer créixer aquest sentit comunitari. Ser cristià no és una cosa que no afecti la nostra vida, com ser soci d’un club de futbol o d’una entitat cultural. La fe cristiana ens transforma per complet i ens converteix en germans els uns dels altres, membres d’una família. És important sentir la calor de la fraternitat i posar els mitjans perquè puguem viure-la amb més intensitat.

Alhora, totes les parròquies i comunitats cristianes de Menorca formam una família gran, que és la nostra Església diocesana i en el seu si vivim la nostra fe. Seria bo que sentíssim com a «germans» de veritat a cadascuna de les persones de les dinou parròquies de la diòcesi, als religiosos i religioses, als membres dels moviments i confraries, als sacerdots i diaques, als seminaristes i, per descomptat, als nostres missioners i missioneres. En aquest curs que estem començant la nostra Església diocesana s’ha proposat, pre- cisament, créixer en la vivència de la comunió i la corresponsabilitat.

Cada any, per aquesta data, se’ns recorda que tots els cristians de Menorca «som una gran família» i que, per això, tots hem de col·laborar perquè aquesta Església es renovi, tingui vida i disposi dels mitjans necessaris per dur a terme la missió d’anunciar l’Evangeli en tots els racons de la nostra illa. El nostre desig és sortir a les places i camins per anunciar l’amor de Déu i convidar a tots a participar en el banquet que Ell ha preparat per als homes.

Artículos Destacados