Som el que tu ens ajudes a ser

† Agustí Cortés Soriano
Benvolguts: gràcies a Déu la nostra Església no és el resultat de tot el que fem tots i cadascú de nosaltres, no és talment l’efecte dels nostres esforços, per molt generosos que siguin. Hem de saber i entendre el que volem dir quan cridem a la participació, com ara amb ocasió del Dia de Germanor d’enguany.

Sens dubte, tret que Déu vulgui fer un miracle, no hi haurà Església sense la participació activa i responsable dels seus membres. Déu, el seu Esperit, ens salva, però sempre ha volgut fer-ho comptant amb nosaltres, amb la nostra llibertat i la nostra responsabilitat. Aquest és un principi que tenim molt present sempre que parlem de l’Església, els seus reptes, les seves tasques, el seu creixement (recordem el nostre propòsit pastoral), etc. Un principi que es realitza molt visiblement quan parlem de la necessària col·laboració econòmica.

Més encara. Sense que soni a joc de paraules, volem dir que la col·laboració econòmica que es demana i es realitza el Dia de Germanor, va directament a augmentar els recursos, de manera que afecta el “tenir” més que el “ser”. És a dir, una Església que tingui molts recursos no és necessàriament “més Església”. De vegades la pobresa de recursos ajuda a ser més autèntics. Per això deia sant Pau que estem disposats a viure en pobresa i riquesa, en abundància i estretors... Però en el fons el que l’Esperit vol és que els recursos materials, els diners i els béns que tenim, estiguin realment al servei del misteri de comunió que som: que siguin suficients, que s’administrin bé, amb generositat, justícia i mirant el seu profit pastoral.

Aquest és el gran repte: que estiguem disposats a aportar i compartir, però que sigui perquè creiem i volem viure el misteri de comunió que som. I alhora que, quan administrem els bens materials, sempre ho fem com a béns comuns, com a béns que estan al servei del mateix misteri que som. Aportació i administració han de ser accions que facin palesa la família que som, per voluntat de Déu. En aquest sentit sí que coincideixen “ser i tenir”, quan aquest “tenir” està totalment al servei del “ser Església”, que és el que importa.

En traiem una conseqüència, que sempre recordem, seguint sant Pau, quan parlava als corintis en relació a la coneguda col·lecta a favor de l’Església de Jerusalem: que cadascú doni del que té, de bona gana, com qui sembra en el camp... No és la quantitat, sinó l’esperit que ens mou a donar, la consciència i la voluntat de viure el misteri de comunió que ens uneix…

En nom de tota la comunitat eclesial, donem gràcies als qui col·laboren. Les seves aportacions són un benefici per a tothom. També són un regal per a Déu, perquè cada donació és talment una ofrena sagrada, que oferim agraïts al Pare per tants beneficis que en rebem. 

Que l’Esperit beneeixi la vostra generositat.

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Artículos Destacados