AMB TU som una gran família

† Agustí Cortés Soriano
En el marc simbòlic de la nostra Església diocesana com “una família” que vol viure i caminar en comunió de fe, ens posem en contacte de nou per recordar el nostre compromís de participació en el dia de Germanor.

Versión en castellano

Aquest compromís hi és, es desprèn del que som com cristians batejats renascuts al si de l’Església. Però, com tants aspectes de la nostra vida de fe, cal recordar-ho per motivar-nos i ser conseqüents amb el que creiem.

El nostre ésser Església de Jesucrist, des del mateix Nou Testament, s’ha explicat de moltes maneres. Aquí, pel nostre propòsit de motivar la necessària ajuda al sosteniment de l’Església, ens convé recordar dues imatges: els creients batejats formem un edifici; però, amb més propietat, diem que formem una família. Així ho explica la Carta als Efesis en uns quants versets (cf. 2, 19-22).

Formem un edifici. Una casa és un conjunt harmoniós, ben travat, que té fonaments, pilars, estructura, façana, finestres, teulada, etc. Aquesta imatge serveix per explicar que, com a l’edifici, tots ens sentim integrats en la unitat, tenim una funció necessària i diversa, unificats pel fonament que és Crist. Expressa a més el gest de “construir”: Déu és el constructor i cadascú és “una peça", un element que ha d’ajustar-se a la resta per bastir el lloc on habita el seu Esperit... Nosaltres direm avui: quantes més peces millor, quant més fortes i segures siguin, més estabilitat i fermesa tindrà l’Església. És el que diuen les estadístiques, que miren de mesurar la qualitat de la institució: tantes persones han contribuït al sosteniment de l’Església amb tanta quantitat de diners.

Però a l’Església també som una família. I allò més propi de la família és formar una comunitat viva on, segons la nostra fe, es desenvolupa una comunió de vida i d’amor. Els lligams interns i la incorporació a la família fan que ella sigui tot el contrari de les distàncies i l’estranyament. Família és intimitat, proximitat, vincle, vida compartida, empatia, ajuda, etc. Tot això no pot aparèixer en les estadístiques, però és allò més valuós. A més, la imatge de la família aplicada a l’Església ens permet de subratllar quelcom molt important. A la família cadascú és únic i important, no en sobra ningú, encara que hi hagi diferències en capacitats i maneres de ser; tots poden aportar allò seu, que serà sempre valorat amb respecte i agraïment. És per aquest motiu que el lema d’enguany afegeix una interpel·lació: “amb tu”.

El nostre desig és que l’aportació econòmica a la vida comú de la diòcesi respongui a aquest esperit de família. Com a edifici, quant més, millor, com a família, quanta més motivació profunda d’una veritable germanor, millor encara. Perquè, seguint l’Esperit, no només ens interessa bastir una gran Església, sinó una veritable Església de Jesucrist; no només recursos materials, sinó que aquests recursos esdevinguin vehicles, signe del servei de la família comuna, que com a tal, mira de fer-se present en el món.

En nom de tots rebeu el nostre agraïment per la generositat i el bon esperit, que anima la vostra col·laboració.

Que Déu us beneeixi.

 

Somos una gran familia. CONTIGO

† Agustí Cortés Soriano
Obispo de Sant Feliu de Llobregat

En el marco simbólico de nuestra Iglesia diocesana como "una familia" que quiere vivir y caminar en comunión de fe, nos ponemos en contacto de nuevo para recordar nuestro compromiso de participación en el día de “Germanor”.

Versió en català

Este compromiso está, se desprende de lo que somos como cristianos bautizados renacidos en el seno de la Iglesia. Pero, como tantos aspectos de nuestra vida de fe, hay que recordarlo para motivarnos y ser consecuentes con lo que creemos.

Nuestro ser Iglesia de Jesucristo, desde el mismo Nuevo Testamento, se ha explicado de muchas maneras. Aquí, por nuestro propósito de motivar la necesaria ayuda al sostenimiento de la Iglesia, nos conviene recordar dos imágenes: los creyentes bautizados formamos un edificio; pero, con más propiedad, decimos que formamos una familia. Así lo explica la Carta a los Efesios en unos cuantos versículos (cf. 2, 19-22).

Formamos un edificio. Una casa es un conjunto armonioso, bien trabado, que tiene cimientos, pilares, estructura, fachada, ventanas, tejado, etc. Esta imagen sirve para explicar que, como en el edificio, todos nos sentimos integrados en la unidad, tenemos una función necesaria y diversa, unificados por el fundamento que es Cristo. Expresa además el gesto de "construir": Dios es el constructor y cada uno es "una pieza", un elemento que debe ajustarse al resto para construir el lugar donde habita su Espíritu... Nosotros diremos hoy: cuantas más piezas mejor, cuanto más fuertes y seguras sean, más estabilidad y firmeza tendrá la Iglesia. Es lo que dicen las estadísticas, que tratan de medir la calidad de la institución: tantas personas han contribuido al sostenimiento de la Iglesia con tanta cantidad de dinero.

Pero en la Iglesia también somos una familia. Y lo más propio de la familia es formar una comunidad viva donde, según nuestra fe, se desarrolla una comunión de vida y de amor. Los vínculos internos y la incorporación a la familia hacen que ella sea todo lo contrario de las distancias y el extrañamiento. Familia es intimidad, proximidad, vínculo, vida compartida, empatía, ayuda, etc. Todo esto no puede aparecer en las estadísticas, pero es lo más valioso. Además, la imagen de la familia aplicada a la Iglesia nos permite subrayar algo muy importante. En la familia cada uno es único e importante, no sobra nadie, aunque haya diferencias en capacidades y modos de ser; todos pueden aportar lo suyo, que será siempre valorado con respeto y agradecimiento. Es por este motivo que el lema de este año añade una interpelación: "contigo".

Nuestro deseo es que la aportación económica a la vida común de la diócesis responda a este espíritu de familia. Como edificio, cuanto más, mejor, como familia, cuanta más motivación profunda de una verdadera fraternidad, mejor todavía. Porque, siguiendo el Espíritu, no solo nos interesa construir una gran Iglesia, sino una verdadera Iglesia de Jesucristo; no solo recursos materiales, sino que estos recursos se conviertan en vehículos, signo del servicio de la familia común, que, como tal, trata de hacerse presente en el mundo.

En nombre de todos recibid nuestro agradecimiento por la generosidad y el buen espíritu, que anima vuestra colaboración.

Que Dios os bendiga.

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1