Sense tu no hi ha present. AMB TU hi ha futur.

† Joan-Enric Vives Sicília

Versión en castellano

La Jornada de Germanor 2019 vol transmetre el missatge que “«Sense tu no hi ha present. Amb tu hi ha futur». L’Església és una gran família, o com s’ha dit «una família de famílies»: «Edifiqueu una Església que sigui família de famílies», proposava el papa Francesc el 2017. En aquesta família eclesial cadascú hi té una missió, un lloc i una responsabilitat, ja que «amb tu, amb tots, som una gran família». Com tota família, necessitem ser coresponsables econòmicament i necessitem recursos, però no per a acumular-los sinó només els necessaris i per a posar-los al servei de la missió rebuda del mateix Jesús, d’anar anunciant el seu amor al llarg dels temps, i aportant la salvació que Déu, ens regala gratuïtament en Jesucrist.

La missió que ha estat encomanada a l’Església per Jesucrist es desplega en quatre àmbits (cànon 1254.2): a): donar culte a Déu, podent pregar públicament i celebrar els sagraments, amb llocs de culte i mitjans materials; b): sostenir els ministres i agents pastorals de l'Església, ja que han donat la vida per ella; c): poder dur a terme l’apostolat, predicant l'Evangeli i oferint formació en la fe i en el testimoniatge de vida; d): ajudar amb obres de caritat, especialment els més pobres i necessitats.

A aquesta missió, lògicament correspon l'obligació de tot fidel cristià de col·laborar econòmicament al sosteniment de l'Església. Donem suport al que valorem i estimem, i l’Església mana ajudar-la en les seves necessitats, des del que cadascú té i pot, perquè la valorem i estimem.

És cert que l’Església rep ajudes de l’Estat, com tantes altres institucions que presten serveis i ajuden la societat. Però la part més significativa del que es rep és el que recapta l’Estat d’aquells que voluntàriament marquen la seva “X” en la declaració de la renda, fent que una part del que pagaran, vagi destinat a la seva comunitat religiosa, i si ho volen, i es recomana de fer-ho, també poden marcar una altra “X” a la casella del que es vol destinar a finalitats socials.

Hauríem de poder oferir un missatge convincent que l'Església catòlica a Espanya estalvia a l'Estat i a la societat més del que la societat l’ajuda per al seu manteniment; i li estalvia immenses despeses que l'Església fa envers la societat en diversos camps com salut, educació, voluntariat, temps lliure, i tirant endavant institucions deficitàries com residències, hospitals, etc. Són moltes les activitats amb repercussió clarament social que l'Església i les seves institucions estan gestionant en el present del nostre país. I podem pensar en els missioners, les ajudes solidàries, les institucions de presència en els països més empobrits, demostrant al llarg dels segles una gran capacitat de compartició solidària.

Tinguem més confiança en nosaltres mateixos, valorem el que ja s’està fent, eliminem complexos en la nostra relació amb la societat i ajudem a fer que els poders públics i la societat en general considerin l'acció social de l'Església com una aportació eficaç a l’hora de construir una societat justa i participativa. Serà bo treballar units amb tantes altres institucions no eclesials que també valoren i promouen la solidaritat i el compromís social.

I si reflexionem en concret sobre la necessitat que l'Església té de mitjans econòmics per a complir els seus fins, també tu i tots, hi trobarem una responsabilitat, que esdevé «coresponsabilitat» amb els germans. Déu ens vol humils i generosos!

 

Sin ti no hay presente. CONTIGO hay futuro.

† Joan-Enric Vives Sicília

Versió en català

El Día de la Iglesia Diocesana o Germanor 2019 quiere transmitir el mensaje de que «Sin ti no hay presente. Contigo hay futuro». La Iglesia es una gran familia, o, como se ha dicho, «una familia de familias». «Edificad una Iglesia que sea familia de familias», proponía el papa Francisco en 2017. En esta familia eclesial cada uno de nosotros tiene una misión, un lugar y una responsabilidad, ya que «contigo, con todos, somos una gran familia». Como toda familia, necesitamos ser corresponsables económicamente y necesitamos recursos, pero no para acumularlos, sino solo los necesarios y para ponerlos al servicio de la misión recibida del mismo Jesús: ir anunciando su amor a lo largo de los tiempos, y aportando la salvación que Dios nos regala gratuitamente en Jesucristo.

La misión que ha sido encomendada a la Iglesia por Jesucristo se desarrolla en cuatro ámbitos (canon 1254.2): a) dar culto a Dios, pudiendo orar públicamente y celebrar los sacramentos, con lugares de culto y medios materiales; b) sostener a los ministros y agentes pastorales de la Iglesia, ya que han dado la vida por ella; c) poder llevar a cabo el apostolado, predicando el Evangelio y ofreciendo formación en la fe y en el testimonio de vida; d) ayudar con obras de caridad, especialmente los más pobres y necesitados.

A esta misión, lógicamente, corresponde la obligación de todo fiel cristiano de colaborar económicamente en el sostenimiento de la Iglesia. Apoyamos lo que valoramos y amamos, y la Iglesia manda ayudarla en sus necesidades, desde lo que cada uno tiene y puede, porque la valoramos y amamos.

Es cierto que la Iglesia recibe ayudas del Estado, como tantas otras instituciones que prestan servicios y ayudan a la sociedad. Pero la parte más significativa de lo recibido es lo que recauda el Estado de aquellos que voluntariamente marcan su "X" en la declaración de la renta, haciendo que una parte de lo que pagarán vaya destinado a su comunidad religiosa, y si lo desean, y es recomendable hacerlo, también pueden marcar otra "X" en la casilla de lo que se quiere destinar a fines sociales.

Deberíamos poder ofrecer un mensaje convincente de que la Iglesia católica en España ahorra al Estado y a la sociedad más de lo que la sociedad le ayuda para su mantenimiento; y le ahorra inmensos gastos que la Iglesia hace por la sociedad en diversos campos como salud, educación, voluntariado, tiempo libre, y llevando adelante instituciones deficitarias como residencias, hospitales, etc. Son muchas las actividades con repercusión claramente social que la Iglesia y sus instituciones están gestionando en el presente de nuestro país. Y podemos pensar en los misioneros, las ayudas solidarias, las instituciones de presencia en los países más empobrecidos, demostrando a lo largo de los siglos una gran capacidad de compartición solidaria.

Tengamos más confianza en nosotros mismos, valoremos lo que ya se está haciendo, eliminemos complejos en nuestra relación con la sociedad y ayudemos a que los poderes públicos y la sociedad en general consideren la acción social de la Iglesia como una aportación eficaz a la hora de construir una sociedad justa y participativa. Será bueno trabajar unidos con tantas otras instituciones no eclesiales que también valoran y promueven la solidaridad y el compromiso social.

Y si reflexionamos en concreto sobre la necesidad que la Iglesia tiene de medios económicos para cumplir sus fines, también tú y todos encontraremos una responsabilidad, que se convierte en «corresponsabilidad» con los hermanos. ¡Dios nos quiere humildes y generosos!

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Artículos Destacados