«Germanor» per sostenir la nostra Església

† Joan-Enric Vives Sicília

Arquebisbe d'Urgell

Estimar l’Església significa sostenir-la en les seves necessitats, com ens demana un dels manaments de l’Església. Ella reclama dels seus fills que l’ajudem amb oracions, sacrificis i almoines perquè pugui dur a terme la seva bella missió evangelitzadora, santificadora i pastoral.

Som en temps de dificultats econòmiques i de poca confiança en el futur, però tots ens adonem de la importància que no falli l’economia per tirar endavant la pròpia família. I amb la família parroquial i diocesana, passa semblantment. L’Església necessita del nostre suport econòmic. Ens hem de fer més responsables i més compromesos a l’hora de sostenir la comunitat cristiana que estimem i a la qual ens sentim vinculats.

La Jornada i la col·lecta de Germanor ens recorda que hem de ser coresponsables de l’Església diocesana, de la qual la nostra parròquia n’és una part. Aquesta col·lecta ve a reforçar el Fons Comú Diocesà, des del qual s’han d’atendre les necessitats de tota la Diòcesi: el sosteniment de totes les delegacions pastorals, la restauració de temples, rectories i les ajudes per a obres, el manteniment dels locals parroquials, el servei dels necessitats, la catequesi, les revistes i publicacions diocesanes, les trobades diocesanes, la compartició amb les obres missioneres, i especialment la retribució dels preveres en actiu i d’alguns laics remunerats així com el complement de la pensió dels sacerdots jubilats.

L’acord de 2003 entre la Santa Seu i el Govern espanyol va establir que el finançament seria el 0,7 % del que es recull a través de les declaracions de la renda i per a aquells que lliurement marquin la seva x en la declaració, tant si és negativa com positiva. Amb aquest sistema de col·laboració, l’Estat permet que les persones que volen ajudar l’Església ho puguin fer, marcant la x, a través de l’assignació tributària. No és cap aportació directa de l’Estat, ni és diner públic, sinó que són diners dels declarants que, si així ho volen, lliurement els assignen o no a una confessió religiosa o a una finalitat social, o a les dues a la vegada, ja que no són incompatibles. Us agraeixo molt la col·laboració dels qui consigneu la vostra voluntat positiva i convindria que fossin molts més.

Des del març passat, l’Església ha renunciat a l’exempció de dos impostos: el de Contribucions Especials i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). S’equipara així el règim fiscal de l’Església amb el de les entitats sense ànim de lucre, d’acord amb el principi de no privilegi i de no discriminació. L’aportació a través de l’IRPF representa un 32 % de les necessitats bàsiques de l’Església, i el 68 % restant ja prové totalment dels fidels a través de col·lectes, subscripcions i donatius directes. Lògicament, es continuen necessitant les donacions de tots, ja que fonamentalment l’Església viu del que els fidels aporten amb llibertat i responsabilitat. Siguem-ne conscients en aquesta Diada de la Germanor diocesana, i sigueu generosos. És fonamental la col·laboració dels cristians en el sosteniment econòmic de la nostra Església, i com proposa sant Pau: «que cadascú doni com li dicti el seu cor: no a disgust ni per força, ja que Déu estima el qui dona amb alegria» (2 Cor 9,7).

 

«Germanor» para sostener nuestra Iglesia

† Joan-Enric Vives Sicília

Arzobispo de Urgell

Amar a la Iglesia significa sostenerla en sus necesidades, como nos pide uno de los mandamientos de la Iglesia. Ella reclama de sus hijos que la ayudemos con oraciones, sacrificios y limosnas para que pueda llevar a cabo su bella misión evangelizadora, santificadora y pastoral.


Estamos en tiempos de dificultades económicas y de poca confianza en el futuro, pero todos nos damos cuenta de la importancia de que no falle la economía para sacar adelante la propia familia. Y con la familia parroquial y diocesana ocurre parecido. La Iglesia necesita de nuestro apoyo económico. Debemos ser más responsables y comprometidos a la hora de sostener la comunidad cristiana que amamos y a la que nos sentimos vinculados.

La Jornada de la Iglesia Diocesana y la colecta de «Germanor» nos recuerda que debemos ser corresponsables de la Iglesia diocesana, de la que nuestra parroquia es una parte. Esta colecta viene a reforzar el Fondo Común Diocesano, desde el que deben atenderse las necesidades de toda la diócesis: el sostenimiento de todas las Delegaciones pastorales, la restauración de templos, rectorías y las ayudas para obras, el mantenimiento de los locales parroquiales, el servicio de los necesitados, la catequesis, las revistas y publicaciones diocesanas, los encuentros y retiros diocesanos, la solidaridad con las obras misioneras y, especialmente, la retribución de los presbíteros en activo y de algunos laicos remunerados así como el complemento de la pensión de los sacerdotes jubilados.

El acuerdo de 2003 entre la Santa Sede y el Gobierno español estableció que la financiación sería el 0,7 % de lo aportado a través de las declaraciones de la renta y para aquellos que libremente marquen su x en la declaración, ya sea negativa o positiva. Con este sistema de colaboración, el Estado permite que las personas que quieren ayudar a la Iglesia puedan hacerlo, marcando la x, a través de la asignación tributaria. No es ninguna aportación directa del Estado, ni es dinero público, sino que es dinero de los declarantes que, si así lo quieren, libremente lo asignan o no a una confesión religiosa o a una finalidad social, o a las dos a la vez, ya que no son incompatibles. Os agradezco mucho la colaboración de quienes  consignan su voluntad positiva y convendría que fueran muchos más.

Desde el pasado mes de marzo, la Iglesia ha renunciado a la exención de dos impuestos: el de Contribuciones Especiales y el Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obras (ICIO). Se equipara así el régimen fiscal de la Iglesia con el de las entidades sin ánimo de lucro, de acuerdo con el principio de no privilegio y no discriminación. La aportación a través del IRPF representa para nuestra diócesis el 32 % de las necesidades básicas de la Iglesia, y el 68 % restante ya proviene totalmente de los fieles a través de colectas, suscripciones y donativos directos. Lógicamente, se siguen necesitando las donaciones de todos, ya que fundamentalmente la Iglesia vive de lo que los fieles aportan con libertad y responsabilidad. Seamos conscientes de ello en esta diada de la «Germanor» diocesana, y sed generosos. Es fundamental la colaboración de los cristianos en el sostén económico de nuestra Iglesia, y como propone san Pablo: «que cada uno dé como le dicte su corazón: no a disgusto ni a la fuerza, pues Dios ama al que da con alegría» (2 Cor 9,7).

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Artículos Destacados