Amb tu, som una gran família.

† Joan-Enric Vives Sicília

Un any més truquem a les vostres portes, al vostre cor, perquè tots prenguem major consciència que som una família que ha de compartir tot el que té de joies i esperances, de problemes i de talents, d’amor i de fe. És la Jornada de Germanor 2020.

Amb pandèmia o sense, hem d’ajudar i sostenir la nostra comunitat cristiana. Aquest curs pastoral, que és certament ple d’incerteses a causa de la pandèmia, és temps de Déu i temps de gràcia, temps de servei i de caritat. Per això us demano que siguem generosos, per poder dur a terme tot allò que ens és essencial i per sostenir la vida pastoral de la diòcesi: culte i sagraments, ministres, temples, l’atenció a les persones, especialment les que sofreixen, els emigrants i els qui s’han quedat sense feina. També la catequesi i els esplais; les ajudes de Càritas i altres institucions per incrementar la solidaritat. Activitats formatives presencials i telemàtiques, per arribar a més gent. Volem arribar als ancians i als malalts, imaginant noves maneres d’acostar-los els sagraments; tenir cura de la vida espiritual. Haurem de ser molt austers, però necessitem no aturar la vida eclesial.

Enguany la pandèmia ens ha creat molts problemes econòmics a les parròquies i a la diòcesi, perquè van aturar-se les celebracions, amb les col·lectes, i perquè tota l’activitat pastoral se’n va veure ressentida. No us estranyi que us demanem que, qui pugui, es plantegi un petit plus, un petit augment, en la seva ajuda econòmica habitual a l’Església. Ho necessita la Santa Seu, la diòcesi i la vostra parròquia. Ajudant la diòcesi, estem ajudant també els vulnerables, beneficiaris dels serveis de Càritas, dels locals, de les campanyes, de les persones contractades, etc. Ajudeu-nos a ajudar, us diem de tot cor. Déu us inspiri a tots de ser generosos per cobrir les despeses d’aquests mesos passats i les dels que vénen.

En la nostra Església, que és una família, tots hi podem trobar una missió per humil que sembli. Recordeu que Jesús va destacar el que una vídua pobra va donar com ofrena al temple. Era una moneda petita, però era “tot el que ella tenia per a viure” (Mc 12, 44), és a dir, va aportar tota la seva vida i no pas del que li sobrava. I Jesús va lloar-la perquè donava molt, perquè es donava del tot. Podem aprendre d’ella, a donar i donar-nos en tots els camps, al servei del Regne de Déu. També ho podem aplicar a la nostra generositat en el compartir: si donem, Déu ens donarà. Si som generosos, Déu ho serà amb nosaltres. En temps de pandèmia, quan convé no tancar-nos ni angoixar-nos, sinó mantenir la confiança, donem, donem-nos generosament, per assemblar-nos a Jesús i als grans sants de la caritat.

Sostinguem l'Església. Donem suport al que valorem i estimem, des del que cadascú té i pot. Són moltes les activitats amb repercussió clarament social que l'Església i les seves institucions estan gestionant en el present del nostre país. Les religions, pel fet d'existir en una societat, van aportant permanentment valors de solidaritat, de respecte, de fraternitat i de perdó. La vida i l'acció de l'Església són una aportació essencial i eficaç a l’hora de construir una societat harmònica, madura, justa i pacífica. Per això l’hem de voler ajudar.

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Artículos Destacados