AMB TU, SOM UNA GRAN FAMÍLIA. Unes comunitats vives, orants, fraternes i evangelitzadores

† Xavier Novell i Gomà

Un any més vull adreçar unes paraules als fidels que llegiu aquesta revista.

Un any més vull adreçar unes paraules als fidels que llegiu aquesta revista.

Enguany, tal com he fet en alguna altra ocasió, vull continuar projectant el gran somni del qual us vaig parlar a principi de curs. Tal com us deia, des d’aleshores hem fet moltes coses en aquesta direcció: el Pla Pastoral Diocesà, les descobertes d’eines d’evangelització i el treball per a concretar la renovació de les parròquies. Així, doncs, totes les persones, estructures i diners de la diòcesi les orientem, al màxim possible, vers les parròquies que vulguin esdevenir comunitats parroquials evangelitzadores, comunitats «vives, orants, fraternes i evangelitzadores».

És a dir, unes comunitats on hi siguin presents les notes pròpies d’una comunitat cristiana saludable: on tothom hi trobi una vida orant i litúrgica que nodreixi espiritualment (pregària); on s’ofereixi la formació que cadascú necessita per aprofundir en el misteri de la fe (formació); on s’experimenti una vida de família (comunió fraterna); on s’aculli caritativament els necessitats (servei); i on s’aprengui a anunciar l’evangeli i a suscitar i acompanyar deixebles missioners (evangelització).

Volem créixer a l’estil de les primeres comunitats cristianes, posant tot el que tenim al servei de tothom, com un gest que suma a favor d’unes comunitats que atenen millor les persones, que reformen les estructures que priven o alenteixen l’evangelització, i que prioritzen i potencien les activitats parroquials que fomenten l’oració, la fraternitat i el primer anunci de l’Evangeli.

És a dir, estem creant una estructura que fomenti la creació d’equips parroquials –sacerdots, diaques i treballadors apostòlics– allà on s’aposta per la conversió pastoral i missionera a través d’una formació i una capacitació adequada. Estem suprimint i reformant aquelles estructures (delegacions, departaments, consells...) i aquells mitjans (pressupost, normatives, visita pastoral...) la realitat i els objectius de les quals no estan enfocades i dirigides a aquesta visió. I finalment, estem prioritzant i potenciant les activitats parroquials, renunciant a actes i iniciatives diocesanes que dispersen les nostres forces i afavoreixen una vida cristiana no arrelada en una comunitat parroquial.

Espero que amb les dades de la revista podeu prendre més consciència de tot el treball desenvolupat, de les necessitats que hi ha i del lloc on cadascú se sent cridat a participar. Cal aconseguir que els fidels habituals coneguin el treball de les parròquies i apostin per col·laborar-hi.

Espero que amb aquestes pàgines somieu de formar part de la vostra parròquia i de la gran família que som amb tu, i d’aquesta manera, que el Senyor pugui obrar en tots nosaltres per créixer en la nova direcció que està prenen la nostra diòcesi.

Artículos Destacados